La quarta edició de la Conferència Internacional sobre l’Aporofòbia consolida una iniciativa única: reunir investigadores i investigadors juntament amb entitats socials per reflexionar sobre la discriminació que pateixen les persones pel fet de ser pobres.

No es tracta únicament d’una trobada acadèmica ni d’un fòrum de professionals de la intervenció social, sinó d’un espai compartit que busca generar coneixement i propostes capaces de millorar la vida dels milions de persones que continuen sent rebutjades, tant individualment com institucionalment, a causa de la seva pobresa.

Aquesta edició és organitzada per una coalició d’institucions de la Universitat Ramon Llull, juntament amb entitats socials de referència com Càritas, la Fundació Arrels i la Fundació Pere Tarrés, i amb la col·laboració de la Fundació «la Caixa».

Una conferència amb trajectòria

Les edicions anteriors han comptat amb conferències magistrals de destacats especialistes com Adela Cortina (Universitat de València), Gustavo Pereira (Universidad de la República, Uruguai), Jesús Conill (Universitat de València), Aaron Reeves (London School of Economics) i Imogen Tyler (Lancaster University), juntament amb les aportacions de professionals i responsables públics com el pare Julio Lancelotti, la professora Esther Grossi (Brasil) i representants del Govern d’Espanya de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació, l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi i la Policia Nacional.

Aspectes destacats del programa

Aquesta edició comptarà amb dues conferències magistrals d’excepcional rellevància.

El professor Olivier De Schutter, professor de la UCLouvain i Sciences Po París i relator especial de les Nacions Unides sobre l’extrema pobresa i els drets humans, analitzarà l’estigma que les societats meritocràtiques imposen a les persones en situació de pobresa en la conferència «L’estigma de ser pobre en una societat meritocràtica».

Per la seva banda, la professora Carmen Herrero, catedràtica emèrita d’Economia de la Universitat d’Alacant, investigadora de l’Ivie i acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, abordarà la doble vulnerabilitat que afronten les persones que són, alhora, immigrants i pobres, en la conferència «Immigració i pobresa: doble vulnerabilitat».

El programa va molt més enllà de les conferències magistrals. Tres sessions plenàries mostraran iniciatives impulsades des de l’àmbit acadèmic i les entitats socials, mentre que 44 comunicacions, presentades per participants procedents de 12 països, oferiran una mirada interdisciplinària sobre l’aporofòbia des de la filosofia, l’economia, la sociologia, la ciència política, la gestió, les ciències de la salut, l’educació, la història o la criminologia.

Més que un congrés acadèmic convencional, aquesta conferència ofereix un espai de trobada i d’intercanvi entre disciplines i sectors per a totes les persones compromeses amb una societat en què ningú no sigui ignorat o rebutjat pel fet de ser pobre.

Així mateix, durant la conferència es presentarà el primer informe d’AporoLAB (Observatori de l’Aporofòbia), que recollirà els resultats de la primera enquesta nacional sobre aporofòbia realitzada a Espanya.

Gaudí, la ciutat i l’aporofòbia: sessió precongrés (21 d’octubre)

L’any 2026 té un significat especial per a Barcelona, ja que es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, l’arquitecte de la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Park Güell i altres obres universals. La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2026 com l’Any Gaudí.

Tanmateix, més enllà de les celebracions, les circumstàncies de la seva mort conviden a una profunda reflexió.

El 7 de juny de 1926, Gaudí va ser atropellat per un tramvia a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer Bailèn. En els seus darrers anys havia escollit viure en la pobresa i dedicar la seva vida completament a la construcció de la Sagrada Família. El seu aspecte era humil i la seva roba, gastada i senzilla. Les persones que van presenciar l’accident el van confondre amb un captaire. Diversos taxistes es van negar a traslladar-lo i va romandre estès al carrer. Tot i que inicialment havia de ser traslladat a l’Hospital Clínic, finalment va ser portat a l’Hospital de la Santa Creu, conegut històricament com l’hospital dels pobres, on va romandre sense identificar fins que va ser reconegut l’endemà.

Gaudí havia abraçat la pobresa com una elecció ètica i espiritual. La societat, tanmateix, el va tractar com si no fos digne d’atenció. La seva mort no constitueix únicament un episodi històric, sinó un poderós símbol d’una realitat que, un segle després, continua plenament vigent.

Per aquest motiu, el 21 d’octubre celebrarem una sessió precongrés dedicada a reflexionar sobre Gaudí, l’urbanisme i l’aporofòbia.

Pròximament, es publicarà més informació sobre aquesta sessió precongrés.

Inscripció

La participació en la conferència és totalment gratuïta i no es cobra cap quota d’inscripció. Tanmateix, cal inscriure-s’hi prèviament, ja que les places són limitades.

Inscriu-t’hi aquí: https://iqs.tfaforms.net/f/aporophobia-2026-cat

Per a qualsevol consulta, pots contactar amb nosaltres a aporophobia@iqs.url.edu.

Organitzadors